Amants Aficionats

El passat cap de setmana vaig estar a Motorland veient les Superbikes. Contant-nos a nosaltres, la xifra oficial d'assistència dels tres dies de Gran Premi és de 26.910 espectadors.
Nosaltres vam anar tres persones en un cotxe dièsel (puta crisi), una nevera amb menjar per un parell de dies —això sí, vam sopar en un bar—, l'entrada que permetia anar a qualsevol part del circuit, inclòs el paddock (35 €), i ens vam allotjar en una casa rural a 15 minuts del circuit. Vam gaudir d'un cap de setmana de curses per 105 €, una autèntica ganga...

Chaz Davies a Motorland                          foto:masmoto.net

El que em porta a confirmar que l'afició d'aquest país, més que aficionada a les motos, és aficionada als pilots. La majoria són fidels, què dic fidels, són aferrissats devots del "seu" pilot, a qui defensen amb vehemència, i tots els arguments imaginables, i amb energia inusitada, la mateixa que inverteixen per atacar i menysprear els pilots que gosin intentar ser rivals del seu idolatrat.

Quan el 1999 Àlex Crivillé va guanyar el primer i únic títol de 500 de que pot presumir l'F.M.E., van començar a créixer, com a bolets de tardor, aficionats al motociclisme fins a sota les pedres que, per completar el seu nou paper d'aficionat motorista expert, no van dubtar, malgrat no tenir experiència prèvia, en comprar "pepinos" RR que només saben aprofitar en les rectes i a les terrasses dels bars, però que els proporciona aquest look de motard racing que tant els agrada exhibir.
I aquí estem, amb plens absoluts en els quatre GG.PP. de la temporada, però amb els circuits mig buits quan ve l'"altre" campionat del món, i això que és campionat del món, amb 6 marques i 15 paios capaços de guanyar curses, perquè en les proves de CEV —"el millor campionat nacional" que existeix (encara que això ho discutirem un altre dia)— els circuits estan literalment deserts.
Hi ha molt aficionat en aquest país, però els que estimem aquest esport, als que no ens importa el nom o la nacionalitat del pilot —només quan ràpid és capaç d'anar, quan de gas és capaç de donar—, els amants del motociclisme, seguim essent els quatre de sempre.
Pocs, però ben avinguts.

foto: amv.es

ELECTROCRISIS

Motorland mola. Mai he tingut l'ocasió de visitar Laguna Seca (i, a aquest pas, mai la tindré) on, pel meu gust, està un dels revolts més espectaculars del món. N'hi ha un, però, gairebé igual, tot i que de dreta a esquerra, al circuit d'Alcanyís, i és una passada veure'ls "llançar-se al buit" en directe, i més tenint en compte la llarga d'esquerres que el segueix, on ho arrosseguen tot en quarta a fons.
Em va agradar molt el traçat, encara que, segons sembla, no facilita les curses emocionants. La llarguíssima recta de darrere marca les diferències (Carles Checa perdia mig segon i 16 km/h respecte a les tetras amb la Panigale), i les normalment atapeïdes carreres de superbikes, van ser més insulses del que s'esperava. Tot i així, els guanyadors de SBK's i SSP no van ser els que, a priori, eren els favorits.
No se si té a veure amb la quantitat d'electrònica i gestió informàtica de les motos actuals, o amb allò de no gastar per gastar, però vaig trobar a faltar una mica de salsa a les celebracions. Ja no fan weelies eterns traient les cames, ni burn-outs. Crec que va ser Guintoli, potser ple d'eufòria en veure's líder destacat del campionat, l'únic que va fer un suau burn-out per la Galeries...
Els temps canvien.

SuperSic cremant goma                                                                                                                                   foto:flickriver.com

POR AL COS

Això va ser el que vaig sentir quan estava mirant, per un canal de Mediaset, els entrenaments lliures de Qatar, divendres a la tarda. Com és possible que un tità televisiu posi a retransmetre, encara que siguin uns lliures, a un parell de pseudo-periodistes que no saben ni del que parlen? La quantitat de barbaritats que van dir em van fer témer el pitjor. Coses com que els frens de carboni de les motogp valien 600.000€. Jo no sé el que valen, espera... Costen uns 10.000 €. He trigat 40 segons a esbrinar-ho i no sóc periodista. Els auriculars de Scott Redding —quan va sortir el pla de l'anglès al box amb els taps de les orelles llocs—, o no saber quants germans té Hayden (2 germans i una germana), afirmant que aquests eren campions del món i corrien en motocròs, em va obligar a connectar el "mute" del televisor per primer cop en la vida, en 25 anys que porto seguint les curses, i a donar un cop d'ull al compte corrent a veure si m'arribava per pagar el videopass del web de Dorna (no m'arribava ...).
Però he de dir que, després de l'ensurt inicial, les retransmissions amb l'"equip oficial" de Mediaset, em van deixar un bon gust. Nico Abad no va estar malament, humil en el seu desconeixement. Melissa Jiménez parla correctament anglès i italià, i ja no fa vergonya aliena escoltar les entrevistes del parc tancat. Encara tenen molt a aprendre, però tenen marge. I el gruller d'en Chércoles sembla més moderat en el seu histriònic nacionalisme i intervé menys, cosa que és d'agrair.

Equip Mediaset                                                foto:telecinco.es

I les carreres van acompanyar, començant pel nou format de classificació. Em va agradar molt. Emocionant i incert. Encara està verd i els pilots i els equips s'han d'acostumar a polir estratègies.
Tinc clar des de ja, que jo li donaria un punt extra al poleman, i instaria als responsables de Bridgestone a subministrar pneumàtics de classificació, així tindríem un "pre- gp"complert els dissabtes.








SUBDESENVOLUPAMENT

L'any i mig de manca de desenvolupament, del que Cal Cruchlow es queixa a la seva Yamaha satèl·lit, ha d'estar en els frens, perquè, en la primera frenada que va tenir amb Valentino, se'n va anar d'excursió per l'escapatòria... Tot i així, va fer una gran carrera i una millor classificació.
I parlant de frens i de Valentino, l'italià gairebé la fa grossa al tocar-se amb Pedrosa. El va salvar el protector de la maneta, al qual li devem que la carrera de motogp no fos un altre trenet, un encert en seguretat per part de Dorna.
Un altre que gairebé la fa grossa, però aquesta vegada en entrenaments va ser "Atomic Ant" Marquez, que es va quedar amb 10 € del pneumàtic del darrere de Dani al "mono" de cuir quan el de Castellar va tallar gas només sortir a la crono final. No sé si Marc volia aprofitar Pedrosa per llançar-se i, per això, anava tan enganxat. Tampoc sé si Dani va tallar per no ensenyar les seves cartes al novell i, de pas, donar-li un bon ensurt. Però, el que tinc clar és que, si cauen a terra els 2, tindríem festa al box d'HRC per tot l'any. I, al meu entendre, hagués estat culpa de Pedrosa per tallar. Jo prefereixo la mentalitat, més de SBK s, de "segueix-me si pots", als egoismes estratègics de motogp.

Rossi amb el protector de maneta tort                                                                                                                foto:motogp.com

ELENA ROSELL I ANA CARRASCO

Espero equivocar-me, com gairebé sempre. Encara que vaig encertar amb Scott Redding, que va fer una gran carrera i gairebé guanya a Pol amb una moto que, si els dos estan al límit del pes, ha de ser uns 10kg més lleugera que la d'Espargaró. També us dic que segueixo tenint fe en Jordi Torres. Terol va acabar tres llocs per darrere d'ell, i el de Rubí encara té temps de demostrar el que val. Això acaba de començar i és molt llarg. Suter ha de posar tota la carn a la graella si no vol que Kalex monopolitzi tots els podis de la temporada i l'Aspar Team és gairebé la seva única basa (encara que Luthi provarà a Austin i intentarà sortir en cursa), i en el COTA de Texas veurem quan bons són Torres i el seu equip amb només dues hores per posar a punt la moto en un circuit desconegut. Com deia, espero equivocar-me al creure que Elena Rosell va tirar la seva carrera a les escombraries en acceptar el temptador i mediàtic lloc que li va oferir Aspar. Després d'un parell d'anys en els quals gairebé sempre ha estat última en cursa, patint moltíssim i aprenent poc, ha desaparegut d'escena, i em temo que no li queda una altra que donar tombs per equips mediocres del CEV o sufragats per ella mateixa quan, al meu entendre, hauria pogut arribar al circ molt més preparada del com ho va fer, almenys haver passat pel nacional de moto2 per saber on era realment, en lloc de saltar directament de la extrem a la categoria més dura i amb els rivals més durs que hi ha. Vull pensar que va ser amb bona intenció, però Jorge li va fer un flac favor a la valenciana.

Ana Carrasco a Qatar                      foto: tresruedas.worldpress

Comparant amb Ana Carrasco, sembla que la murciana està donant els passos adequats, els lògics si es vol arribar a alguna cosa al campionat del món. Està com a tercer pilot en un gran equip, amb companys que li poden ensenyar molt, després d'agafar experiència i no fer-ho gens malament al nacional de Moto3.
No sé on arribarà, però estic convençut que deixarà molta més empremta de la que Rosell hagi pogut deixar.
Les noies al poder.